divendres, 8 d’agost del 2008

Reflexió

Avui pot ser un dia dur, de fet ho està sent i encara queden bastantes hores. No pot ser que per culpa d'altres, un ho hagi de passar tan malament. De fet no un, sinó uns quants, però suposo que la vida és això, o com a mínim vivim el que ens toca. Però si ho pensem tot està molt enlleçat, unes coses amb les altres, però collons el que s'ha de fer és agafar el cap de la cua i allí apretar. Tots en queixem de que hi ha crisis, i llavors sentim que el BCE no baixarà els tipus d'interès perquè hi ha una inflcació molt alta, però perquè la gent puja els preus, perquè no en té prous per cubrir la pujada dels tipus d'interès. Ja sé que és una reflexió de pa sucat amb oli, però no m'equivoco tan. Tot està relacionat i mai pot sortir del sistema, està massa mecanitzat, però això és el que ens a tocat viure, i encara hem tingut molta sort.

Xavier

1 comentari:

Tonet001 ha dit...

Ja fa temps que vaig sentir dir allò de "la vida de l'artista és la vida de l'equilibrista". Per tant, si la majoria de persones humanes fan equilibris per poder anar tirant diríem que totes aquestes persones humanes son artistes, artistes de la vida. I que no és bonic?

Com podríem fer per talq ue no ens afectessin els mals humors de la gent que ens envolta? Potser rebent més carinyo?

Donar no cansa mai, no has d'esperar mai res dels qui estimes però, de tant en tant, recomforta i estimula rebre algo inesperat. Quan fa temps que l'aixeta es tancada comences a donar-li voltes al caparró arribant a conclusions fatals que intentes treure't del cap de seguida, però va quedant pòsit...

Disculpa pel rollaco però estic fent minuts abans de començar 'la reunió' que de ben segur s'allargarà bastant i bueno, sembla que anem a començar... Bé, ànimu i avant!